Artìculos

SA DE III EDITZIONES DE SU PRÈMIU ONDRAS, RECONNOSCHIMENTU PRO SOS ATIVISTAS DE SAS LIMBAS MINORITÀRIAS IN EUROPA

Tradutzione dae s'artìculu de FILIPPO PETRUCCI dae su blog "Totus Impari"

Un'istudiosa de limba basca, un'ispetzialista de sa limba grega calabresa, unu giornalista chi at donadu ispàtziu in Rai a su sardu e un'intrea comunidade resistente.

Sunt is binchidores de su Prèmiu Ondras 2024, creadu dae Creas Acli e Fundatzione de Sardigna, pro sa promotzione de is limbas minoritàrias europeas.

Sa manifestatzione, nàschida pro reconnòschere s'aficu sotziale e polìticu a livellu internatzionale pro sa promotzione e valorizatzione de is limbas minoritàrias, est in programa sàbadu 26 santugaine 2024 a is 18 a Casteddu acanta su Manifatura Tobacos.

Su mangianu, a is oras 10.30, nch'at a èssere imbetzes una cunferèntzia de imprenta pro contare is resones de su prèmiu.

Is binchidores de s'editzione 2024 sunt: Castillo Suarez Garcia, Pantaleone Danilo Brancati, Franco Siddi, e sa comunidade de Orgòsolo. Is nòmines ddos at isceberados sa cummissione de espertos sardos cumposta dae Giuseppe Corongiu, iscritore e ativista nòdidu de is batallas linguìsticas, Nicolò Migheli, sotziòlogu e autore de trasmissiones radiofònicas Rai in sardu e Maria Antonietta Piga, giornalista televisiva, editora e esperta de limba e polìticas linguìsticas.

Is candidaduras propostas sunt istadas posca cunfirmadas dae is vèrtitzes de su CREAS.

Arribbare a sa de tres editziones non fiat un'elementu iscontadu, resèssere a dare continuidade mantenende unu livellu artu ne mancu. Nch'at duncas prègiu in is faeddos de Mauro Carta, presidente regionale de is Acli: “Is Acli de sa Sardigna ant de semper tentu atentzione a sa limba sarda e est bellu chi oramai de medas annos resessamus a dare ispàtziu e giustu importu fintzas a is àteras gai naradas limbas minoritàrias. Is premiados de ocannu ammustrant comente a su traballu subra de is limbas potzat èssere fatu in vàrios modos e diretziones ma fintzas comente a una limba, in su casu de Orgòsolo, potzat devènnere unu elementu identitàriu rilevante. Presentamus oe is binchidores de Ondras ca oe est sa Die Europea de is Limbas organizada a manos paris dae su Cussìgiu de Europa e dae s'Unione europea, nàschida cun s'obietivu de crèschere su plurilinguismu e sa cumprensione interculturale, promòvere sa diversidade linguìstica e culturale europea: is Acli donant duncas su contributu issoro a custu isfortzu culturale importante”.

Aco' una ischedighedda de is binchidores de ocannu

Castillo Suarez Garcia

Iscritora e filòloga basca, a pustis de s'èssere laureada in s'Universidade de is Paiis Bascos, finas dae is annos ’90 at operadu a manera ativa a profetu de s'impreu de sa limba basca, in assòtzios culturales e literàrios e in istitutziones pùblicas e òrganos ufitziales. A totora est tècnicu responsàbile pro s'impreu de sa limba basca in s'amministratzione de sa Comunidade de su Sakana (Navarra). A sa fine de su sèculu passadu torrant a artziare fintzas is primos tìtulos suos poèticos, frutu de ateretantos prèmios istabilidos dae su Comunu de Pamplona, cales Amodio galduak (Amores pèrdidos, 1999) e Bitaminak (Vitaminas, 2000). Unu percursu literàriu chi arribbat finas a oe (Irateura, Elkar 2019; Alaska, Elkar, 2023). S'aficu polìticu, sa memòria, sa riflessione poètica e esistentziale, sa chirca lessicogràfica, fintzas de su mundu botànicu, sunt unos cantos de is dominantes de sa poètica sua. Est fintzas bloger, autora de òperas pro s'infàntzia, pro chi at otentu vàrios reconnoschimentos e prèmios e, dae su 2022, membru de s'Euskaltzaindia, s'Acadèmia Reale pro sa Limba Basca.

Pantaleone Danilo Brancati

Rapresentante de rilievu de sa comunidade grecanica de Itàlia, unu patrimòniu linguìsticu etzetzionale chi asserit dae antigas migratziones de populatzione de limba grega in s'Itàlia meridionale. Naschet e creschet in sa badde de s'Amendolea, aunde, essende in cuntatu cun una realidade ellenofona bastante biatza, cumintzat a imparare giai dae pipiu. Est cun su pappù (giaju) chi cumintzat a intèndere is primas paràulas de limba greka e, frecuentende fintzas is àteros ellenòfonos de Calàbria, imparat fintzas issu sa màgni glòssa (bella limba) chi sèculos at bìvidu in manera orale in is baddes de sa Grecìa calabresa. Custu bìvere in sintonia cun su mundu anchi est crèschidu dd'at pigadu a èssere e s'intèndere unu griko incherridu de Calàbria. Oe est impinnadu prus chi mai in su difùndere custu patrimòniu culturale pretziosu meda, chi paret non si bollat arrèndere contra sa globalizatzione ferotze e distruidora, sighinde•nde in su tempus is sabidorias antigas de su pòpulu suo: su pòpulu gregu.

Franco Siddi

Cunsigere de Amministratzione RAI de su 4 austu de su 2015 a su 28 trìulas 2018,pro more de cuddu incàrrigu est resèssidu, in collaboratzione cun àteros, a assegurare un'ispàtziu radiotelevisivu fissiente a sa limba sarda in RAI. Custa presèntzia fiat prevìdida giai dae s'aprovatzione de sa lege 482/99 e dae su regulamentu suo, ma non si resessiat mai a la fàghere intrare a su cuntratu de servìtziu. Gràtzias a sa sensibilidade, a su tosturrìmene e a sa cumpetèntzia de Siddi s'est cròmpidu custu traguardu. S'assegnatzione de su prèmiu Ondras est duncas dèpida e non podet mancare pro mèritos personales e de capatzidade politico-manageriale a su servìtziu de sa terra sua.

Sa comunidade de Orgòsolo

S'impreu de su sardu iscumparet fintzas in is biddas de s'internu. Is famìlias a s'ispissu abbandonant sa limba pròpia de s'ìsula pro colare a s'italianu cun unu ritmu e una lestresa impressionantes. Largas zonas de sa Sardigna sunt oramai privas de una trasmissione intergeneratzionale de giudu chi faghet tìmere unu ispatzamentu benidore chi est giai avantzende. Pro fortuna nch'at territòrios e biddas chi no ponent in fatu a custa règula mala a istrantzire. Segundu sa Cummissione, su tzentru anchi custa resistèntzia linguìstica est prus forte de àteros logos est Orgòsolo, chi pro is osservadores, mantenet custa particulare leadersheep in Sardigna sena cuncurrentes inter paris. Est giustu tando tributare unu reconnoschimentu a sa comunidade de su tzentru barbaritzinu che a logu simbòlicu de esistèntzia in vida de sa limba sarda che a limba normale de trasmissione in famìlia e de vida comunitària. Un'esèmpiu pro totus is àteros, unu primore linguìsticu.

FONTE:

https://www.tottusinpari.it/2024/09/27/la-iii-edizione-del-premio-ondras-riconoscimento-per-gli-attivisti-delle-lingue-minoritarie-in-europa/?fbclid=IwY2xjawF14OhleHRuA2FlbQIxMAABHaLMFLaK8NPGtKzy4mVe0Q9ydSfIiPJRtrjPJ5cH7IUNK_zx3hDc8fSS1w_aem_iZdopQ_vrkoQzD8uDp8Tow

COMMON VOICE

SU PROGETU DE MOZILLA FIREFOX CHI PIGAT IN INTERNET IS LIMBAS LOCALES PRO UNA RETZA PRUS DEMOCRÀTICA

Dae unu pagu de tempus est essidu in internet Common Voice, unu progetu postu a campu dae Mozilla Foundation cun sa punna de boddire, pro manu de voluntàrios, unu nùmeru sufitziente de oras de boghes registradas pro allenare software de reconnoschimentu vocale sena restritziones o costos perunu.

Sa retza est marcada dae s’impreu de is limbas mannas che a s’inglesu. Common Voice est una faina/aina primorosa chi aporret una manu de agiudu a cuddas limbas chi, agatende•si a foras de unu reconnoschimentu e impreu giurìdicu amminstrativu, sunt ancora a largu de normalizatzione, cun faeddadores pagu acostumados a s’intèndere dae variedades diferentes e istrantzidos dae sa possibilidade de si cunfrontare cun una tecnologia chi faeddet sa limba insoro.

Common voice naschet apostadamente pro pòdere assusare is limbas locales a su matessi livellu de is limbas internatzionales aporrende•ddas possibilidade parìviles de impreu pro more de is ùrtimas tecnologias de intellighèntzia artifitziale.

Pro lòmpere a custa tarea perou tocat a pònnere fundamentas, est a nàrrere ismanniare unu pachete, unu “dataset” de datos linguìsticos chi su sistema potzat imperare pro ddos isvilupare in àteras aplicatziones. Chie chi siat podet creare unu contu pro si pònnere a voluntàriu e cumintzare a carrigare boghes e iscrituras. A s’àtera parte s’ant a pònnere is volontàrios chi, ascurtende is registratziones, ddas ant a pòdere validare o iscorcorigare.

In pagos faeddos sa faina punnat a fàghere internet e is tecnologias informàticas prus democràticas imparende a is màchinas a comente is persones faeddant in sa vida reale a manera de tènnere “a sistema” una bisura de su mundu chi non siat isceti cudda ghetada dae is limbas “mannas”.

Su Sardu puru est a intru de custu progetu pro more de su traballu batidu a in antis dae su grupu de chirca e isvilupu de tegnologias digitales in sardu Sardware

[ https://t.me/sardware ] e si podet partetzipare ponende in fatu a custos inditos [dae su canale TG de Sardumàtica]:

1. Atzede a commonvoice.mozilla.org dae s'elaboradore de iscrivania o dae su telèfonu. Si boles, ti podes creare unu contu.

2. Bae a sa setzione "Chistiona".

3. Cumintza a donare sa boghe tua!

Pro ischire de prus in contu a datos tècnicos de Common Voice leghe s’artìculu essidu in su blog istorias.it firmadu dae Mauro Piredda

28 ABRILE:
PROCUDADE
DE MODERARE

SU PATRIOTU SARDU A SOS FEUDATÀRIOS, S'INNU DE FRANTZISCU IGNÀTZIU MANNU SÌMBULU DE SA DIE DE SU PÒPULU SARDU

Su 28 Abrile est sa Die de sa Sardigna, una ricurrèntzia istituida dae su Consìgiu Regionale cun sa Lege Regionale 14 cabudanni 1933, n° 44, chi dd'at nomenada “die de su pòpulu sardu”. Sa punna de custu provedimentu est de crèschere sa cussèntzia de s'identidade de s'Autonomia, chi si fundant in s'istòria e in sa cultura de su pòpulu sardu e de sa Sardigna totu.

Sa die isseberada est su 28 Abrile pro remonare is fatos de sa “die de s'atzapa”, s'ora prus avolotada de sa rebellia de su 1794 cando in Casteddu, pustis negadas dae su rei unas cantas propostas avantzadas dae de aristocràticos e burghesos isulanos pro su megioramentu de s'òrdine de guvernu, su populadu – ma su matessi acontessiat dae oras peri totu s'Ìsula - si fiat furriadu a is autoridades guvernativas e a is funtzionàrios sabàudos, pustis annos baliende su guvernu malu de s'economia, sa repressione polìtica e su cuntzentramentu de is incàrrigos pùblicos in manos piemontesas.

In cussa die de duas sèculos a oe, is sardos furriados aiant pinnigadu a paris su visurei Balbiano cun corte e funtzionàrios e ddos aiant acumpangiados a su portu pro ddos mandare a foras dae s'Ìsula, e cuddos torrados si nche fiant a Torinu. Is furriadas rivolutzionàrias aiant sighidu cun acadessimentos che a custos finas a is primos de su 1800.

De custos fatos, prus a is istùdios de is istòricos chi a ispissu faeddant de Sarda Rivolutzione, e una literadura abbundante chi dda ispricat, nos abarrat un'innu, “Su Patriotu Sardu a is Feudatàrios”, nòdidu finas “Barones sa Tirannia”. Est unu cumponimentu rivolutzionàriu e antifeudale chi aparat sa denùntzia contra su guvernu sabàudu de sa Sardigna iscritu dae Frantziscu Ignàtziu Mannu in su 1795, innu populare de sa cultura sarda, est divènnidu Innu Ufitziale de sa Regione Autònoma de Sardigna cun sa lege 4 maju 2018.

S'innu dd'aiant istampadu a s'iscuse e fiat devènnidu su càntigu de gherra de sos oponidores sardos, passende a s'istòria comente a "sa Marsigliese sarda". Su tràgiu est cussu de is Gosos, una melodia nàschida cun in is cantzones pro is santos, ca fiat fàtzile a reconnòschere dae su pòpulu e in is faeddos ddoe retumbant is ischemas de sa literadura tzivile illuminìstica.

Sa poesia, iscrita in otavas, contat 47 cambas pro 376 versos in su totu.

Su primu versu puntat contras a sa prepotèntzia de is feudatàrios “is barones”, responsàbiles de mantènnere s'economia feudale, foras dae is tempos, e tando de s'istadu piedosu de s'ìsula ma non mancant is frastimos contra a is opressores piemontesos chi, comente iscriet su poeta, beniant a Sardigna pro dd'isfrutare isceti, lassende•nde•dda famida e chene nudda de s'ispartzire is isulanos, aici etotu comente s'Ispagna aiat fatu cun “is Ìndias”, nachi.

Su càntigu concruit cun una serrada forte chi est abarrada in sa memòria comuna finas pro s'immàgine acapiada a is traballos de masserìtzia e apretat su pòpulu a si furriare pro no istramancare s'ora giusta “cando si tenet su bentu est pretzisu bentulare”.

Innoe agatas totu su cumponimentu, iscritu in ortografia originale.

Innoe agatas sa lege chi at decraradu "Su Patriotu Sardu a su Feudatàriu"
Innu Ufitziale de sa Regione Autònoma de Sardigna

22 APRILE
DIE MUNDIALE DE SA TERRA

SA DIE INTERNATZIONALE INTREGADA A IS CHISTIONES DE S'AMBIENTE.
APROFITAMUS DE CUSTA RICURRÈNTZIA PRO ISTÈRRERE UNU
GLOSSARIEDDU GRÀFICU DE GEOMORFOLOGIA (ISCURRE SU CAROSELLO)

Sa Die de sa Terra (in inglesu: Earth Day) est su nùmene impreadu pro inditare sa die chi si tzèlebrat s'ambiente e s'amparu de su praneta Terra. Is Natziones Unidas tzèlebrant custa ricurrèntzia ònnia annu, unu mese e una die in fatu a s'ecuinòtziu de beranu, su 22 abrile. Sa tzelebratzione punnat a nde boddire cantas prus natziones e oe nche pigant parte 193 paisos. Sa Die de sa Terra naschet cun sa publicatzione, in su 1962, de su libru-manifestu ambientalista Beranu mudu, de sa biòloga istadunidensa Rachel Carson; a pustis, in su 1969, in una cunferèntzia de s'UNESCO in San Francisco, s'ativista pro sa paghe John McConnell aiat propostu una die pro onorare sa Terra e su cuntzetu de paghe, pro in antis èssere tzelebrada su 21 martzu 1970, sa prima die de beranu in s'emisferu setentrionale. Custa die de echilìbriu de sa natura est istètida posca decretada in una proclamatzione iscrita dae McConnell e firmada dae su Segretàriu generale de sas Natziones Unidas U Thant.

Nàschida su 4 santugaine 1969 comente a movimentu universitàriu pro sutaliniare sa netzessidade de cunservare is risursas naturales de sa Terra, in su tempus, sa Die de sa Terra est devènnida un'avenimentu educativu e informativu. Is grupos ecologistas dd’impreant comente a ocasione pro valutare is chistiones de su praneta: s'incuinamentu de àera, abba e terra, s’isciuscimentu de is ecosistemas, is mìgias de prantas e genias animales chi iscumparent, e s'esaurimentu de is resursas non rennoaditzas (carbone, petròliu, gas naturales). Si sighit a punnare a solutziones chi permitant de eliminare is efetos negativos de is fainas de s'òmine; custas solutziones includent su ritziclu de is materiales, sa cunservatzione de is risursas naturales comente a su petròliu e is gas fòssiles, sa proibitzione de impreare prodùidos chìmicos dannosos, su tzessamentu de sa destruidura de habitat fundamentales comente a is padentes ùmidos e s'amparu de is genias animales minetzadas.

Comunidades medas tzèlebrant sa Chida de sa Terra, totu una chida de fainas dedicadas a is problemàticas ambientales.

Totus, foras de contos de etnia, de gènere, de cantu balangent o in cale tretu de su mundu bivant, tenent su deretu èticu a un'ambiente sanu, echilibradu e sustenìbile. Sa Die de sa Terra si basat in manera salda subra custu printzìpiu. Su 22 abrile de su 1970, 20 milliones de tzitadinos americanos, rispondende a un'apellu de su senadore democràticu Gaylord Nelson, si fiant mobilitados in un'istòrica manifestatzione in defensa de su praneta nostru.

Cun is annos, sa Die de sa Terra est devènnida un'ocasione de cunfrontu intre is leader mundiales pro chi siant adotadas istrategias comunas e medidas cuncretas pro una resoluta reduida de is emissiones de gas serra, comente est acontèssidu in su 2021 cando su presidente de Istados Unidos Joe Biden at cunvocadu unu vèrtitze ispetziale pro coordinare sa lota a su cambiamentu climàticu.

Ocannu su tema est "Praneta vs. Pràstica": su disafiu pro sa reduida de su 60% de sa produtzione de totu is matèrias plàsticas intro su 2040. Cun custu obietivu, s’invitat a promòvere una connoschèntzia ispainada subra de is arriscos chi si tenent pro sa salude, a eliminare a lestru totu sas plàsticas monousu, apretare is Natzione Unidas pro s'adotzione de unu forte tratadu subra s'incuinamentu dae plàstica e a rechèrrere sa fine de sa moda de pagu dura.

ROCK IN SARDU:
SA PARTETZIPATZIONE DE EMANUELE PINTUS BAND A SU LIET FESTIVAL
DE DANIMARCA

𝗗𝗔𝗘 𝗨𝗡’𝗔𝗥𝗧𝗜̀𝗖𝗨𝗟𝗨 𝗗𝗘 𝗠𝗔𝗥𝗜𝗢𝗡𝗔 𝗠𝗔𝗥𝗜𝗘𝗧 𝗘𝗦𝗦𝗜𝗗𝗨 𝗜𝗡 𝗦𝗔 𝗥𝗜𝗩𝗜𝗦𝗧𝗔 𝗖𝗔𝗧𝗔𝗟𝗔𝗡𝗔 𝗡𝗔𝗧𝗜𝗢𝗡𝗔𝗟𝗜𝗔

S’intervista, intitulada "Cando faeddas sardu, ses faeddende cun unu frade" contat s'esperièntzia de s’autora chi at atobiadu a Emanuele Pintus in su Liet International de su 2022, unu fèstival de is limbas minoritàrias. S'eventu fiat in Tønder, in Danimarca,una genia de Eurovision ma dedicadu a limbas minoritàrias. Pintus, originàriu de Sardigna, est unu de is partetzipantes e cantat acumpangiadu dae sa banda sua. In s'intervista, Pintus faeddat de sa mùsica chi faghet e de s'interessamentu po su fèstival, sutaliniende s'importu de rapresentare sa limba sua materna, su sardu.

Su grupu sonant in sa serada de gala, cumbinende elementos de sa mùsica traditzionale sarda cun su rock cuntemporàneu. S’ispetàculu insoro impressionat is ascurtadores tales chi retzint su prèmiu de su pùblicu, unu reconnoschimentu significativu a pustis de una cumpetitzione batalliada meda. In s'intervista, Pintus e is membros de sa banda chistionant fintzas de sa situatzione linguìstica in Sardigna, ponende a craru is disafios e is discriminatziones chi sa limba sarda at baliadu peri is annos.

Prus chi totu, si faeddat de unu sentidu negativu assotziadu a sa limba sarda, cunsiderada, in fatu a is protzessos de natzionalizatzione italiana, comente a "barbàrica" o "gavatza".

Mancari totu, Pintus e is collegas suos sutalìniant s'importu de custodiare e avalorare sa limba sarda finas pro more de sa mùsica. Faeddant fintzas de su ruolu de is fèminas in sa mùsica sarda, cun sa presèntzia issoro semper prus afirmada sende contributu semper deghile e profetosu.

In fines, si chistionat de su disìgiu de Pintus e de sa banda sua de bìnchere su Liet International e de pigare a domo su prèmiu, no isceti comente a reconnoschimentu pro su talentu issoro, ma fintzas comente a unu messàgiu de orgòlliu e isperu pro sa Sardigna e pro totu is limbas minorizadas.

Acàpiu a sa pàgina originale:

https://www.nationalia.cat/entrevista/11603/quan-parles-sard-estas-parlant-amb-un-germa

Càstia innoe su Festival remonadu dae su canale YouTube:
https://www.youtube.com/watch?v=9_zRac73jJA&ab_channel=OmropFrysl%C3%A2n

GIOGOS MATEMÀTICOS DE SU MEDITERRÀNEU 2024

S'AMMINISTRATZIONE COMUNALE SI NDE PRÈGIAT DE IS ISTUDIANTES DE IS ISCOLAS TZITADINAS PRO S'IMPIGNU POSTU E DDIS APORRET BONAS ÀURAS PRO IS FINALES NATZIONALES

Sa tzitade de Carbònia si cunfirmat una ofitzina de talentos. Paritzos alunnos de is iscolas tzitadinas ant superadu is semifinales de is Giogos Matemàticos 2024 e sunt lòmpidos a is finales natzionales tantu ispeddiadas. “Unu motivu de orgòlliu e cuntentu pro is pitzocos, pro is majores e pro is dotzentes, e finas elementu chi donat lustra a sa tzitade nostra in campu natzionale. Nos nde pregiamus cun is istudiantes pro su resurtadu mannu cunsighidu e ddis aporremus is bonas àuras pro is finales”, ant declaradu giuntos su Sìndigu Pietro Morittu e s'assessora a sa Pùblica Istrutzione Antonietta Melas.In sa minuda, 2 istudiantes de s'Istitutu Cumprensivu Deledda Pascoli, Tommaso Fadda e Caterina Soddu, ant a partetzipare a sa finale natzionale de Palermu, in programa su 19 Maggio 2024.

Norabbonas fintzas a Riccardo Salis (medàllia de prata) e Elisa Cocco (medàllia de brunzu).Pro cantu pertocat s'Istitutu Cumprensivu Satta, pro sa categoria P4, norabbonas pro su cunsighimentu de su de 2 postos de Amelie Tadaja e pro su de 3 postos de Asia Ghisu; pro sa categoria P5 1° postu pro Marco Serra, chi at a atzèdere a sa finale natzionale de Palermu de su 19 Maggio imbeniente.

Pro cantu pertocat is istitutos segundàrios de segundu gradu, Andrea Enrico Vella, de sa classe 3^ A de Informàtica de s'Istitutu de Istrutzione Superiora Angioy at superadu is semifinales de is Giogos Matemàticos - categoria L1 – fatas in Ceraxus e at a lòmpere a is finales prevìdidas in maju in Milanu in sa sede de s'Universidade Luigi Bocconi.

Pro s'Istitutu Amaldi-Gramsci 2° postos, in sa categoria individuale, pro Michele Tomasi de sa 4^ C, chi s'est distintu fintzas in is annos pretzedentes e at bintu, in su 2023, una medàllia de oro. In sa gara a iscuadras mistas si sunt classificados a su de 3 postos Michele Tomasi, Caterina Salaris, Gioia Potenza, Angelo Basciu, Francesca Secci, Maria Puddu e Francesco Contu.

A totus issos andant is norabbonas de s'Amministratzione Comunale de Carbònia.

Su Comunu de Carbònia

5 Aprile 2024

A totus issos andant is norabbonas de s'Amministratzione Comunale de Carbònia.

Su Comunu de Carbònia

5 Aprile 2024

SU CANTU DE SEI

POESIA IMPROVISADA A SA MODA DE SA SARDIGNA DE GIOSSU

Sa poesia estemporànea (o cantu de sei) est unu gènere poèticu chi is versos si cumponet fatza a su pùblicu, movende dae temas propostos in s'ora de s'esibitzione.

Piessignos de importu sunt sa lestresa de pensare is faeddos, sa finesa, sa mètrica e sa craresa de sa cumponimentu.

In Sardigna etotu, giai dae s'antigòriu, custa moda de poetare si cumprit semper cun sa cantada, cun acumpangiamentu a boghes o a istrumentos musicales. Su cales is abilesas de cantu puru nde essint calidades de apretziare e de istudiare chi intrant in parte in su cumponimentu, arrichende•ddu.

In sa Sardigna de giosso (Sulcis e Campidanu meridionale) a sa gara poètica ddi narant “cantada” e a is protagonistas “cantadoris”. Sa cantada campidanesa si costumat a fàghere massimamente pro is festas religiosas o tziviles.

Is poetas sunt giai semper cuatru, sètzidos in cadiras in pitzus de su palcu, e cantant a turnu cunforma a un'òrdine tzìclicu. Su poeta chi ddis ispetat de cantare si nde pesat e si nch'acostat a su micròfonu pro cantare unu “mutetu”. Si girant unos 8-10 turnos, cun is cantadores cantende borta a borta. Pro cumprèndere bene s'isvilupu de sa cantada no est bastante su de cumprèndere bene su sardu.

Doe at duas chistiones de fundòriu:

1. Comente s'isvilupat s'argumentu de sa cantada

2. Comente est fatu unu mutetu

Chie si nch'acostat a una cantada chene ischire custas informatziones no at a renèssere a pònnere in fatu a sa gara cun craresa a puntu chi non dd'at a pòdere apretziare.

1. S'argumentu de sa cantada

A segunda de su modu chi est impostada sa cantada, si faeddat de “cantada a tema” o de “cantada a fini”.

In una cantada a tema, prus pagu fitiana, a ònnia cantadori s'assignat una parte chi issu depet impersonare, pesende paris cun is àteros poetas un'ispètzia de cummèdia improvisada.

In su casu de sa “cantada a fini” imbetzes sa cantada s'isvilupat movende dae un'argumentu, chi ònnia poeta nde esponet is cunsideros suos, e totu a fùrriu s'isvilupat de aici s'arresonada poètica.

S'argumentu ddu detzidet unu de is cantadoris, chi tando ddi narant fundadori e est su primu chi cantat incarrerende sa gara. Su puntu fundamentale est chi is àteros cantadoris connoschent s'argumentu a su primìtziu de sa gara isceti cun su primu mutetu de su fundadori: su mutetu de fundada o fundada. Su fundadori tenet fintzas su còmpitu de ghiare, unu giru in fatu a s'àteru, s'arresonu poèticu chi benit a si cumpònnere. Is interventos de is poetas duncas non sunt iscapiados s'unu dae s'àteru, ma depent sodigare unu filu lògicu pretzisu chi movet dae su primu mutetu e si serrat cun s'ùrtimu mutetu de sa gara. Aici si costumat a cumpònnere unu diàlogu (“s'intrèciu”) intre su primu cantadori e su de tres, e intre su segundu e su de bator.

Sa cantada “a fini obertu” e “a fini serrau”

un'àteru piessignu chi nd'ischertat sa gara campidanesa est chi s'argumentu non essit mai a craru, ma abarrat in suspu, in metàfora presentadu pro mèdiu de una immàgina allegòrica. Pro nàrrere, su fundadori podet propònnere a argumentu su contu de una prenda cuncordada a perdas apretziadas, pro sinnu de sa carriera artìstica sua, opuru podet cantare una fèmina in apretu, pro figurare sa limba sarda o s'economia italiana, o finas podet chistionare de 12 frades, pro is 12 meses de s'annu. Cunforma a cantu sa chistione siat crara si faeddat de “fini obertu” o “fini serrau”. Su fini s’averat cun s'ùrtimu mutetu de su fundadori.

2. Is istruturas fundamentales de is mutetos

Is maneras chi is poetas tenent de cantare sunt prus chi totu duas:

su mutetu a duos pees, bastante simpre. E su mutetu longu, prus traballosua cumpònnere. Totus e duos is cumponimentos s'ischertant in duas partes, chi si narant “sterrina” e “cobertantza”. S'una parte e s'àtera non tenet acàpiu in contu de sentidu: s'ùnicu elementu chi ddas crosat est sa rima. Is cantadoris arresonant pro mèdiu de sa “cobertantza”, mentres sa “sterrina” costumat a èssere iscapiada dae su filu de sa gara.

Duos esèmpios de mutetos in is immàginas in bassu.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Leturas Cunsigiadas: A Sa Moda Campidanesa de Paolo Bravi, ISRE 2010
Gràtzias a Francesco Capuzzi de s'Assòtziu Dianthus pro is informatziones e pro su traballu chi faghent a profetu de custa sienda manna de Sardigna.

Carca innoe pro su situ de s'Istitutu Etnogràficu de Sardigna
Carca innoe pro su canale YouTube de Brabudu pro ascurtare unas cantas garas